Rocio y Gerva fueron unas de las primeras personas que conocimos aqui y desde entonces nos hemos hecho muy buenos amigos. Tanto que en el 2003 nos hicieron el honor de ser los padrinos de su hijo Martin (nos lo pidieron en medio de un espectaculo de Flamenco cutre al que fuimos en el Hot House - o mejor dicho jotjau, jejeje. Que malo que era y que arton de reir nos hcimos. Os acordais chicos?). Dos anios despues, Rocio y Gerva viven ahora en Santander (de donde es Rocio. Gerva es de Rosario, Argentina.lo dije bien Gerva?) y esperan su segundo bebe, una ninia que se llamara Julia.
En cuanto salga de trabajar hoy me voy para alla a verlos!
Luego pongo algunas fotillos para que los veais.
Besotes,
Irene
Mas tarde...
Aqui estan las fotos:
2 comentarios:
Felicidades a los futuros papás!
Jooo! todas se van a llamar Júlia! Como mi sobrina! Está de moda!
Irene, ja he vist l'estat del teu tatoo! Quina pena! Com està ara?
El Mario viurà a Barna?
Jo he passat un cap de setmana bastant interessant... divendres tarda de compres a Ikea... per fi tinc làmpares noves, i altres cosetes. Quin vici!
Per la nit, festa de cumple de Marco Moncloa, més conegut com "el cantante"... Vaig anar amb les meves amigues Rosa i Laura, i el Juan Carlos. Ens ho vam passar molt bé. El cantant va fer un cocktel, tipus sangria, però amb vi blanc i fruites tipus maduixes, pinya, etc... que estava molt bo... Així de pets vam acabar! jajajajja! Menys mal que també hi havia menjar i ho vam compensar una mica.
Al final vaig marxar gairebé a les sis de la matinada, contra tot pronòstic... perquè tothom pensaba que em quedaria a casa del cantant.... però no. jejjejejej!
La veritat es que gairebé a les set del matí va venir a casa l'Alfredo, alias el compositor, que portava tot el dia donant-me la pallissa amb sms i al final li vaig dir que vingués a casa.
I ho va fer.
Bé.
ejem...
Millor passem al dissabte que va ser molt més productiu...
Quan vaig conseguir aixecar-me del sofà, després de dinar uns exquisits spaguettis carbonara..., vaig anar a fer una compra selecta per fer sopar a casa per la Nancy (la noia alemanya que va viure amb mi l'any passat) i el seu novi Philippe. Amanida tèbia amb champis, bacon, pera i formatge de cabra, entre d'altres... cous-cous d'alexandria, amb pollastre, cigrons, panses... i maduixes macerades amb suc de taronja i canela, de postre. bon vi negre, bona música, bona companyia... un sopar excel·lent!
Després tenia un cumple a un local restaurant-bardecopes, molt fashion. "La viuda blanca/negra". Un dels amos, l'Alvaro, celebrava el cumple i tota la meva colla d'amics hi vam acudir...
Fins aquí, lo de sempre. vodka-tonica i somriures diversos....
Després tothom volia anar al Ravel, però a mi em sembla un lloc infecte i depriment... i vaig passar. La Luegi (recent tornada de la seva Lisboa natal) i el seu novi Pedrito (amic meu) em van convèncer per anar al Marula, bar de copes amb molt bons dj's. Punxava el cosí de la Luegi i a part no pagavem res perquè un dels amos és el cosí d'ella, així que ens va tocar ser els reis de la nit.... vam ballar i xerrar amb bastanta gent... i lo millor va ser el final.
Había uno al que yo había echao el ojo.... i no m'havia fet cas en tota la nit... i voilà! em va acompanyar en taxi a casa, després de fer una repartició un tant extranya.... (jejejejej! gracias a Luegi) i resulta que el noi és fill d'una actriu de teatre coneguda, ell mateix fa d'actor de tant en tant i coneix a tothom relacionat amb mi laboralment. Es va emocionar tant de saber que jo em dedico a la producció teatral... que em va demanar de prendre quelcom més, però era tant tard que no quedava opció: anar a casa meva. Total, vam estar xerrant fins les 8 del matí!!!! Es un tio encantador.... Es diu Javi, és amo també d'un local de copes, però que no té èxit...
i m'ho vaig passar molt bé amb ell...
ja veurem si tornem a quedar. El diumenge em va enviar un sms molt maco...............................................................................
com a mínim no sembla que sigui un dels meus transtornats!!! jejejejej!
Avui dilluns estic literalment "destrozada", però amb bon ànim (qui no? no?)
Crec que no faré vida social en bastants dies... quina fatiga!
Petonetes!!!!!!!
Sus.
Locaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! jajaja
Conectet aviat que me tienes que dar detalles, jejeje.
Petonetes mil!
Irene
Publicar un comentario